jueves, 18 de marzo de 2010
Laburpena: Aro Modernoa
Merkataritza, industria eta banka
Itsasbide luzeetan zehar itsasontzi handiek mota guztietako produktuak garraiatzen zituzten. Kaietako iharduera eta ontzigintza indartu egin ziren. Inguruan, merkatariak aberastu egin ziren, dirutza dirutza handiak pilatuz eta bankuak sortuz. Maileguak egin eta industri berriak martxan jarri zituzten.
Merkatariak, kultur zaleak
Aberatsek kulturari laguntza eskaini zioten. Artisten laguntzaile hauen artean, Lorentzo Medici eta beste merkatari eta aberats berri asko, arteari eta kulturari babesa ematen saiatu ziren.
Artista paregabeak
Rafael, Migel Anjel eta Leonardo Da Vinci izan ziren garaiko artista paregabeak. Margolaria, musikaria, eskultorea, olerkaria, asmakaria eta beste gauza asko izan zen aldi berean Da Vinci. Gioconda beronen margolan sonatuetakoa.
Gizakia, zientzia eta erlijioa
XV. eta XVI. mendeetan hirietako jende kopurua hazi egin zen eta nekazari giroko biztanlegoa gutxitu; jendea hiritartu egin zen. Hiriko bizimodu honek ideien eta ohituren aldaketa nabaria eragin zuen.
Gizakiak eta giza balioak gainontzekoen gainetik jarri ziren garai hartako pentsamenduan. Zientzia eta kultura ez zeuden, fraileei esku, Erdi Aroan bezala, hirietako zientzilarien eta jakintsuen esku baizik. Ideiak berriak sortu eta, horien ondorioz, erlijio-borrokak piztu ziren.
miércoles, 10 de febrero de 2010
Entrevista a Maximo el Gladiador
![](http://1.bp.blogspot.com/_arrhxC8eEGM/S3Kn7TXHMjI/AAAAAAAAAC8/u5yiDSwDgIg/s320/gladiator.jpg)
La Celestina
martes, 2 de febrero de 2010
Aurkikuntzek izan zituzten ondorioak
Erdi aroari buruz galdetegia
2-Nola zeuden antolatuta jauntxo borrokazaleak? Zein taldetan?
3-Zer gertatzen zen torneoetan seinalea emandakoan?
4-Non bizi ziren nekazariak?
5-Nola bizi ziren nekazariak?
6- Kultura eta irakaskuntzas gain zer ziren monastegietako beste eginkizun batzuk?
7-Zer ziren eskuizkribuak?
8-Zer gertatu zen Galizian IX. Mendean? Zeini esaten saio santiago bidea?
9-Zergatik indartu ziren herriak eta hiriak?
10-Bidaia arriskutsua izaten zen?
11-Palestinako lurraldea, lurralde satua izenez aparte zergatik da ezaguna?
12-Zeintzuk bizi ziren Errusiako estepa handietan?
13-Zergatik jo zuten hunoek mendebaldera?
14-Katolikoek zein urtetan kanporatu zituzten arabiarrak?
15-Zergatik eskutatzen ziren Euskaldunak mendietan eta basoetan
LA ASTUTA VIEJA DE CARCASONA: UNA LEYENDA MEDIEVAL
Hace mucho tiempo, la ciudad francesa de Carcasona sufrió un durísimo asedio.
El alcalde de la ciudad reunió a todos los vecinos y les habló de que ya se les habían acabado las provisiones y que debían rendirse. Entonces, una anciana dijo que tenía un plan. El alcalde se quedó sorprendido por la seguridad de ella y decidió escucharla. Entonces ella pidió que le trajeran una vaca, el alcalde sorprendido por la petición de la anciana, le dijo que no quedaban animales vivos. Ella insistió en que se la trajeran. El alcalde ordenó a sus soldados que registraran todas las casas, en una de ellas, en la de un viejo avaro encontraron una vaca muy flaca. Cuando se la llevaron a la anciana, ella ordenó que le trajeran treinta y seis medidas de trigo. El alcalde dijo protestando que no quedaba nada de trigo, pero como la anciana volvió a insistir los soldados volvieron a ir por todas las casas recogiendo trigo. Ella cogió el trigo se lo dio a la vaca, cuando esta terminó de comerlo, la anciana la llevo asta las murallas de la ciudad y la empujó hacia el exterior. Los soldados enemigos al ver la vaca, la llevaron a su campamento. Allí al verla el rey les pregunto a ver donde la encontraron y estos respondieron que estaba paciendo junto las murallas a las puertas de la ciudad. El rey perplejo exclamó que eso quería significar que en Carcasona había animales para alimentar a la población y que ellos no tenían carne fresca desde hace mucho tiempo. Los soldados mataron la vaca para comérsela y en el estomago de ella hallaron trigo. El rey muy pesaroso dijo que los habitantes de Carcasona disponían de grano y que ellos morirían de hambre antes. Entonces ordenó que levantasen el campamento.